Història d'UNIMA Catalunya
L'embrió del que posteriorment es convertiria
en UNIMA Catalunya començà a gestar-se vers els anys 1972-1973 al voltant de
l'Institut del Teatre de Barcelona. Allí s'hi reunien titellaires i companyies
com Estaquirot, Titelles Babi, L'Espantall o Joan Baixas, entre els que germinà
la idea que calia crear algun tipus d'associació que aglutinés i donés veu al
sector del teatre de titelles a Catalunya.
Cronològicament, aquestes inquietuds coincidien
amb el primer Festival Internacional de Titelles de Barcelona (la primera
edició del qual se celebrà l'any 1973), organitzat per l'Institut del Teatre i
la Diputació de Barcelona.
Igualment important fou la creació de l'Escola de Titelles de
l'Institut del Teatre l'any 1975-1976 de la mà de Joan-Andreu Vallvé i
Josep Maria Carbonell, ambdós integrants del grup L'Espantall. En paral·lel, i
sempre en el si de l'Institut, s'establí el Taller de Marionetes del mestre
anglès Harry V. Tozer, fet que permeté canalitzar el seu saber i magisteri a
través de la docència així com trobar una sortida i emplaçaments dignes a les
seves marionetes, ponts de manipulació i altre material que portaven anys
acumulant pols i humitat en un local del Poble Espanyol de Barcelona.
Pels volts de l'any 1976 es creà l'ACT (acrònim
d'Associació Catalana de Titellaires), oberta no només a titellaires sinó
també a grups d'animació i provinents del món del circ. Arrel d'aquest fet, en
Josep Maria Carbonell insistí en la necessitat de crear una associació dedicada
exclusivament al teatre de titelles de Catalunya. Fou així que es pretengué
crear una UNIMA de Catalunya connectada directament amb UNIMA Internacional.
Però degut als estatuts d'aquesta darrera, que només reconeixen la possibilitat
de crear centres nacionals d'UNIMA en un marc estatal, aquesta iniciativa es
veié frustrada.
En qualsevol cas, UNIMA de Catalunya es
constituí, i els seus primers estatuts foren aprovats, a la ciutat de Barcelona
el 14 de febrer de 1983. La primera Junta Directiva la composaren Llibert
Albiol en qualitat de president, Eugenio Navarro en qualitat de vicepresident,
Josep Maria Carbonell en qualitat de secretari, Teia Moner en qualitat de
tresorera. I, com a consellers, Núria Benedicto, Josep Gómez, Alba Juanola,
David Laín, Rosa M. Coca i Miquel Álvarez.
Paral·lelament, nasqueren UNIMA Andalusia, UNIMA
Euskal-Herria i UNIMA Levante (posteriorment anomenada UNIMA País Valencià i
després UNIMA Comunitat Valenciana). Juntament amb UNIMA Catalunya, aquestes
associacions es federaren l'any 1984 sota el paraigua i coordinació de UNIMA
Federación España. Posteriorment, s'hi afegirien d'altres centres autonòmics
com UNIMA Aragó o UNIMA Madrid.
Des de la seva constitució, UNIMA Catalunya col·laborà amb el
Festival Internacional de Titelles i Teatre Visual de Barcelona (1973-2004)
organitzat per l'Institut del Teatre. Es tractava d'un festival de caràcter
bianual. A partir de 1983, en els anys alterns en què no se celebrava el
Festival, UNIMA Catalunya organitzava la Mostra de Titelles de l’Estat
Espanyol.
L'associació també recolzà la creació, per part
de la companyia La Fanfarra, del Teatre Malic (1984-2002), considerada la
primera sala alternativa de Catalunya (i probablement també de tot l'estat), la
programació del qual tenia els titelles en lloc destacat. Es complia així una
vella aspiració del gremi titellaire de la ciutat: la de tenir un espai
d'exhibició digne per al teatre de titelles. En prengué en certa manera el
testimoni la sala La Puntual, que obrí les seves portes el 2005.
L'any 1985 UNIMA Catalunya proposà el seu soci
Eugenio Navarro com a president d'UNIMA Federación España, i aquest fou
escollit per al càrrec. Sota el seu mandat (que finalitzà el 1989) s'endegà la
carpa de la Maison d'Espagne en el marc del Festival Mondial des Théâtres de
Marionnettes de Charleville-Mézières en l'edició de l'any 1988.
L'abril de 1986 aparegué el primer i únic
número de la Revista d'UNIMA Catalunya "Llengüeta". En les seves 18
pàgines hi havia articles d'opinió, ressenyes, entrevistes, calendari
d'actuacions titellaires, notícies i bibliografia d'interès del sector, etc.
Conformaven l'equip de redacció en Pep Gómez, en David Laín, en Pepe Otal i en
Toni Rumbau. Les il·lustracions correren a càrrec d'en Jesús M. Atienza i d'en
Pepe Otal. La producció l'assumiren la Núria Benedicto i en Biel Porcel.
UNIMA Catalunya lluità amb èxit, pels volts de
l'any 1990, per preservar un focus d'agitació i d'aprenentatge titellaire com
era la Casa Taller de Marionetas del seu soci el titellaire Pepe Otal. Ubicada
en una finca del barri de la Barceloneta que l'Ajuntament de Barcelona volia
enderrocar, s'aconseguí finalment la cessió d'un nou espai als baixos del C/
Guàrdia núm. 11, on encara avui s'hi troba.
El setembre de 1993 es creà una comissió
solidària dins d'UNIMA Catalunya que donà lloc a la creació de Titelles per la
Pau. L'objectiu, fer arribar als camps de refugiats i a comunitats marginals el
somriure amb fins terapèutics així com un missatge de pau i solidaritat a
través dels titelles.
Titelles per la Pau organitzà les següents
expedicions:
- Novembre de 1993, expedició als camps de
refugiats de Croàcia durant la guerra a l'ex-Iugoslàvia en col·laboració amb
Pallassos sense Fronteres.
- Juliol de 1994, segona expedició als camps de
refugiats de Croàcia en col·laboració amb Pallassos sense Fronteres.
- Juliol de 1995, expedició al Brasil en
col·laboració amb Meninos da Rua.
- Maig de 1996, expedició als campaments de
refugiats sahrauís de Tindouf (Argèlia).
Titelles per la Pau, amb l'objectiu de recollir
fons per a les seves activitats, realitzà i estigué present en:
- Setembre de 1993, dos dies d'actuacions al
Centre Cívic Cotxeres de Sants de Barcelona.
- Cursos 1994/1995 i 1996/1997, actuacions en
centres cívics de Barcelona durant la campanya "Titelles i Pallassos per
la Pau" en col·laboració amb Pallassos sense Fronteres, organitzat per la
regidora de Promocions Cíviques de l'Ajuntament de Barcelona.
- Edicions de postals i samarretes.
- Xerrades en institucions, escoles i
associacions.
- 1996, Festa Club Súper 3
- 1997, Festa Club Súper 3
- 1996 i 1997, Fira de Teatre de Tàrrega.
- Febrer de 1999, jornada d'actuacions per a
Centre Amèrica a les Cotxeres de Sants.
- Durant el curs 1998/1999, l'organització concentrà els seus
esforços en ajudar econòmicament a Centre Amèrica arrel dels terratrèmols
soferts a Nicaragua. L’aportació econòmica es destinà, entre d’altres coses, a
l’oganització de tallers de titelles.
- L'any 1999 es publicà el llibre
"Cuaderno de Viaje", que recollia les diferents expedicions
realitzades per Titelles per la Pau. Les fotografies i textos eren de Jesús M.
Atienza.
Cal afegir també que el 1993, ran de la malaltia
que patia en Romà Martí de la companyia Badabadoc, Titelles per la Pau
organitzà la Fira Titellaire de Caldes de Montbui per recaptar fons per
ajudar-lo. Després, i fins a dia d’avui, es continuà fent sota el nom
de Festival de Titelles Romà Martí de Caldes de Montbui.
L'any 1996 UNIMA Catalunya, a iniciativa de Carles Cañellas
que llavors era el seu president i conseller d’UNIMA Internacional, sol·licità
al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la concessió de la
Creu de Sant Jordi al mestre marionetista Harry V. Tozer. L'any següent li fou
efectivament concedida.
L’octubre de 1994 es creà l'Exposició de Titellaires
Catalans, que reunia peces de tots els titellaires d'UNIMA Catalunya així com
cessions de marionetes d'en Harry V. Tozer (provinents del fons de l'Institut
del Teatre) i de la Hertha Frankel (del Marionetàrium del Tibidabo). Carles
Cañellas en fou el promotor i comissari, fent el disseny i la
construcció del suport físic de l'exposició i també se li confià la
responsabilitat de custodiar, moure, muntar i fer de guia de l'exposició.
Pels tombants de l'any 2000, la junta d'UNIMA
Catalunya començà a realitzar els primers passos per estudiar la possibilitat
de dotar l'associació d'una orientació, o com a mínim d'una comissió, que
pugués fer front i donar respostes a les necessitats i inquietuts professionals
dels seus associats. Malauradament, la iniciativa tingué una escassíssima
resposta entre els socis i la junta veié com es frustrava un projecte en el
qual s'havien invertit no pocs esforços.
Seguiren temps de d’abandó i d'inactivitat a
UNIMA Catalunya. Intentaren revifar l'associació la titellaire Mónica Pes (cap
a l'any 2008) i, posteriorment, Emília Lang i Eduard Blanch, membres de la companyia
Pea Grean Boat, però sense èxit.
Aquesta situació s'interrompé l'any 2012 quan,
a iniciativa d'un grup de veterans (David Laín, Carles Cañellas, Eugenio
Navarro i Jesús M. Atienza), es decidí revitalitzar l'associació promovent que
cares noves i joves s'integressin en una nova junta. Aquesta es constituí
després de les eleccions del mes de novembre: Xesco Quadras com a president,
Helena de Sola com a secretària, Pere Bigas com a tresorer i Valentina Raposo,
Ramón Pascual i Joan Reverté com a vocals. La nova junta s’encarregà en primer
lloc de solucionar la readmissió d’UNIMA Catalunya dins d’UNIMA Federación
España.
El 2012 i 2013, UNIMA Catalunya gestionà amb
l'Ajuntament de Girona la recuperació de la carpa de Sant Marçal per tal de
preservar la tradicional programació de teatre de titelles durant les festes de
Sant Narcís.
Després d'un estudi en profunditat sobre les
vies possibles per legalitzar l'exercici titellaire a barret a la via pública a
Barcelona, un primer projecte arrencà la primavera de 2014 al barri
d'Hostafrancs en col·laboració amb la FAECH (Federació d'Associacions, Entitats
i Comissions d'Hostafrancs) i la regidoria de cultura del Districte de
Sants-Montjuïc.
L'any 2014 s'obtingué la inclusió de l'ofici de
titellaire dins del repertori de famílies d'oficis artesans, oficialment
reconegut per la Generalitat de Catalunya.
Des de principis de 2015, UNIMA Catalunya
prepara un "llibre blanc" sobre l'estat, reptes i perspectives del
teatre de titelles a casa nostra. També col·labora en la creació d'un cens
titellaire actualitzat disponible en l'exposició i festival IF celebrat entre
els mesos d'octubre de 2015 i gener de 2016 al Centre d'Arts Santa Mònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada